Amb aquesta col·laboració donem al soci del club Romà Andreu la benviguda en aquest blog per a explicar-nos la seva experiència volant a l’aeroport d’East Midlands, UK. Esperem que aquesta sigui només la primera de moltes més aportacions, i us animem a tots a fer com ell i fer vostre aquest espai.
Fa cosa d’un any vaig fer una Aviation Bucket List que m’està resultat molt útil per mantenir el focus en tot allò que un vol fer i al final no troba mai el temps ni el moment. A la llista hi ha desitjos més raonables, com fer la transició a Garmin 1000, d’altres que demanen una mica més de paciència i alguns que probablement necessitaran de la intercessió dels Déus i un ple a la primitiva.
Un dels desitjos és volar des de Sabadell fins a Nottingham on hi viu la meva germana.
De moment, però, aquest estiu m’he hagut de conformar amb un seient low cost en un B737 de Ryanair amb destí al East Midlands Airport (EGNX). Segons el B737 encarava final per la 27, el vent ens sacsejà prou com per escoltar-se uns quants crits de terror i uns eufòrics aplaudiments dels passatgers una vegada l’avió va tocar terra.
Des de la finestreta vaig veure com la manega mostrava un vent creuat intens i sostingut, llavors vaig recordar la recomanació d’en Francesc quan em va donar la “suelta” de la 172 G1000: “Quan la meteo sigui l’adequada practica aterratges amb vent creuat.”
Vaig pensar que no érem el famós aeroport de Birmingham però no era tampoc un mal lloc però per posar-ho en pràctica. A més posar podria posar a prova la recent inscripció de l’anglès a la llicència en un espai aeri realment congestionat! Un gran somriure de felicitat infantil es va dibuixar a la meva cara i en el meu esperit…
Ràpidament vaig cercar per Internet fins a trobar un club de vol en el mateix aeroport, Donair (http://www.donair.co.uk). M’hi vaig apropar i ràpidament vaig reservar 1 hora en una amable 152 pel meu últim dia a la ciutat.
La mala nova era que probablement no podria fer circuits degut al volum de vols comercials, és l’11é en volum de passatgers i el 2on en càrrega de tot UK (https://en.wikipedia.org/wiki/East_Midlands_Airport) i a més Ryanair l’utilitza per fer circuits amb les noves incorporacions. Tot i això només la idea de rondar per aquell espai aeri i practicar l’anglès ja era prou al·licient!
La preparació
Per tal de posar-me al dia dels procediments i l’entorn per on mouria vaig ampliar la meva subscripció eiAIP (http://eiaip.com) per incloure UK. Vaig estudiar tant EGNX com els aeroports del voltant. Va ser interessant descobrir que EGNX, tot i tenir una sola pista i plataformes relativament petites, te dues àrees especialment assignades als A380 i AN225, com es pot veure en color groc en el mapa de moviments de terra.
Per Internet també vaig trobar una revisió recent de la plataforma de simulació de vol i control Vatsim UK (https://www.vatsim-uk.co.uk) dels procediments per EGNX. És increïble el grau de fidelitat d’aquesta plataforma i el seu potencial per a fer pràctiques de comunicació.
Els procediments d’entrada i sortida VFR per mantenir la separació del tràfic comercial és força interessant, utilitzant el circuit i l’autopista propera com a referència.
Els dies següents vaig anar revisant les previsions a l’aplicació Aeroweather (https://www.lakehorn.com/products/aeroweather-lite/). La variabilitat de la meteo en un mateix dia pot ser important, passant d’un Sol espatarrant a ruixats en períodes de 30’ gràcies als vents humits de component nord, nord-oest, que empenyen extensos ramats de núvols que avancen a tant sols 2 o 3 mil peus.
Per fi arriba el dia!
Per temes logístics familiars arribo a l’aeroclub a les 07:30 però això té la seva recompensa. Al arribar li recordo a l’instructor que si és possible vull fer pràctiques al circuit. Truca ràpidament a l’ATC per veure si és possible i…. Bingo! Tenim una mica més d’una hora abans que l’aeroport estigui a plena activitat i el Ryanair també es fiqui a fer el circuit!
Sense perdre ni un segon trèiem la 152 de l’hangar, fem la inspecció pre-vol, arranquem motor, escoltem l’ATIS i rebem l’autorització per fer el taxi fins al punt d’espera M. A aquestes hores ja hi ha força operacions en marxa i hem d’esperar un 10’ ben bons mentre els A320, 737, ATR 42, Citation i King Air, etc. operen al meu voltant.
Amb l’autorització per enlairar-nos per la 27 ens donen el QNF, obligatori per a fer el circuit visual. Sortim amb uns 15 nusos de vent a 310º. No és una gran extrema però es manté estable en intensitat i direcció durant tot el vol i això ajuda a practicar les correccions per vent en el circuit, l’aproximació final i la recollida.
Ja en el circuit a dretes per la 27 em sento prou còmode con per gaudir de les vistes: petits poblets i típics castells anglesos, una verdor infinita (que tant s’ha trobat a faltar aquest estiu a casa nostra) i sobretot el complert sistema de canals del riu Trent que ha acabat dibuixant la geografia del territori.
Un paisatge només trencat per la immensa central elèctrica de Ratcliffe-on-Soar, que amb 7 torres de refrigeració de 653’ cadascuna s’aixeca tot just a 6 Km al sud-oest de la capçalera de la 27.
Durant les meves passejades en bici pel canal que passa a prop de la central vaig observar alguna avioneta orbitant tot just al costat de la central i a una alçada realment baixa i em preguntava si estaven fent pràctiques de maniobres pel CPL. Avui descobriré que hi feien realment…
És inevitable fer l’acudit fàcil i dir que l’hora de vol passa volant, però sembla que l’instructor té la intenció que tregui profit de la meva inversió i a més de corregir-me alguns vicis em proposa practicar diferents aterratges: Full flaps, sense flaps, sense potència, baixos, amb excés d’alçada i així fins a 6.
Una bona xifra tenint en compte la congestió creixent i el tràfic comercial entrant que m’ha donat la solució a l’enigma de la central elèctrica: si coincideix la nostra arribada al final del tram de vent en cua amb la d’un vol comercial l’ATC ens demana fer els 360º que calguin al costat de la central abans d’autoritzar-nos cap a base.
Creieu-me que 7 enormes torres de refrigeració a només 350’ per sota és una motivació extra per excel·lir en una de les maniobres bàsiques que tots aprenem al començar a volar: Els girs al voltant d’un punt.
Després d’una hora i quart tornem a la plataforma satisfet per l’experiència i sentir que vaig recuperant destresa en el vol, i 5 minuts després de sortir l’aeroclub ja trobo a faltar el soroll del motor, el so de la ràdio, la sensació de llibertat.
Sempre dic que volar combina perfectament amb la meva personalitat: certa tendència a voler controlar la situació, seguir procediments ben establerts conjuntament amb l’atracció per la incertesa i l’aventura.
Sigui quin sigui el nivell, l’experiència i la motivació final volar sempre ens posa a prova. No és el nostre medi natural i ens situa fora de la nostra zona de confort. A més penso que està en la nostra natura com a pilots que quan ens sentim còmodes ens obliguem a aventurar-nos amb valentia però amb seny al següent nivell de desafiament.
No soc ni el primer ni l’únic soci que vola fora del nostre territori habitual. Sento que no només som molt afortunats de poder gaudir de les sensacions que proporciona volar, sinó que tenim la sort de tenir una llicència que ens permet fer-ho pel vast espai de la UE.
Aprofitem-nos-en per seguir explorant, descobrint, volant… vivint.
