Tot va començar amb els cursos de seguretat organitzats pel club…
Com tots, he passat aquests dies en què, un cop a l’aire, reneguem de les nostres decisions, o de la mala sort…
Així que vaig decidir atacar aquests fantasmes que volaven amb mi, i em vaig enrolar en un curs de Vol de Muntanya. Després de la teòrica sobre com navegar per les valls, creuar carenes de muntanyes, reconèixer la meteo, etc, va arribar la fase pràctica.
Per a les pràctiques, l’alumne tria el tipus d’aeronau: Avió, ULM, o “veler“… Veler?
Totes les meves pors resumides en una: Volar entre muntanyes, prop dels núvols … i sense motor!
De la mà d’en Sergi, ens vam llançar a explorar els Pirineus amb l’única força del vent, i les tèrmiques: Simplement indescriptible.
S´ha de fer…
Amb l’entusiasme del meu primer vol Pirinenc, vaig començar a somiar una mica en això de la vela. Mentre ho vaig madurant, em conviden a provar un enlairament amb torn, on et catapulten a 300m sobre la pista… adrenalina pura! Més ràpid que un F1!
Decidit: Volare a vela!
Truco a Sergi de nou i li plantejo un intensiu per a l’última setmana de Juliol. Perfecte. Em pot encaixar entre els intensius d’en Jesús, d´en Domingo, i en Juan, (vale veig no soc gaire original…)
Una idea genial per a una setmana de vacances, i com no, una experiència fantàstica.
Si la meva transició dels ultralleugers als avions no va ser traumàtica, us puc assegurar que la del Vol a Vela va ser molt més exigent. Sóc dels que creu que aquest hauria de ser el primer pas en l’aviació.
El vol
La primera prova a superar és l’ascensió darrere de la remolcadora. La teoria és fàcil, et fixes un punt a la cúpula i no deixes que es mogui respecte al veler. I és aquí quan es produeix el primer sentiment d’inutilitat, quan descobreixes que seguir-la no és obvi, sobretot perquè no pot ser a força de palanca, si no de peus, i d’aixó tenim una gran falta de costum!
La coordinació
El vol en si, no és tan diferent. És cert que els viratges en les tèrmiques són minim de 45º, però no representen gran complexitat. Sí que és important l’efecte de la guinyada inversa. El veler no perdona la descoordinació. En entrar al viratge, primer peu, després palanca, i es surt igual. Si no, la sorpresa està garantida.
L’aterratge
I arriba la recollida. Els pilots de motor solem recollir alt (aquí el tren queda a centímetres del terra). A més, en no fer patí de cua, tendim a forçar la pèrdua amb el morro aixecat, i els velers tenen el tren principal literalment sota del pilot, que demana aterrar plà.
En general, és habitual que el pilot de motor tingui una suelta en unes poques sessions, per’o no us enganyeu, que es a partir d’aquí quan és comença a volar de veritat. Primer a mantenir-se a dalt i mes tard, com viatjar…
