El dia que gairebé guanyo una carrera del Gran Prix de Jaca
Relat d’en Sergi Pujol
La setmana del 7 al 23 del passat mes de maig de 2017, vaig participar en un Grand Prix que es celebrava a l’aeroport de Santa Cilia de Jaca. Pels que no conegueu el món del vol a vela, el Grand Prix és un format de competició més espectacular, que està potenciant la FAI per intentar apropar la gent del carrer al món de l’aviació i al vol sense motor.
A diferència de les típiques competicions de vol a vela, en les que es marca un circuit de 300 o 400 Km i ningú sap res dels participants fins que aterren al cap de 5 o 6 hores, el format Grand Prix es diferencia en fer proves més curtes on tothom surt alhora i el primer que passa per la línia de meta, que normalment està sobre l’aeròdrom, guanya.
Alhora s’intenta donar la màxima repercussió mediàtica fent el seguiment dels velers durant la cursa i recreant el relleu i els velers en 3D.
Aquí poso una captura de pantalla de la retransmissió que vàrem fer al Grand Prix de La Cerdanya el 2016, i un link per si voleu veure més vídeos:
http://www.sgp.aero/spain2016/race-coverage/videos.aspx
És una competició de caire internacional on hi ha classificatòries com el cas de Jaca, on els dos primers es varen classificar per la final que es farà a Xile aquest proper mes de gener. La final del 2018 es farà a La Cerdanya.
Tornant al dia de la cursa, el director de la prova, va posar un circuit de 151 Km: sortida aeròdrom de Jaca, un primer punt de viratge a Santa Lucia, després la pota més llarga de 71 Km cap a l’est fins a Buerba , passar per l’aeròdrom de Broto i tornar cap a Santa Cilia de Jaca.
Jo m’enlairava dels primers, cosa bona ja que tot esperant que els altres participants fossin remolcats i guanyessin altura, jo podia anar veient com estaven les condicions del dia, i veure a quins llocs i havia tèrmica i a quins llocs no funcionava, així com l’altura de la tèrmica.
La previsió pel dia era bona. Surto remolcat i em deixen a 1600 metres a les muntanyes del nord de l’aeròdrom, ràpidament veig que hi ha massa estabilitat i la tèrmica no és massa forta i entre 1900 i 2000 metres ja no puja més. Estic una estona per assegurar la posició, i penso que he de escalar la muntanya per intentar trencar l‘estabilitat i trobar tèrmiques més fortes.
Agafo una tèrmica fluixeta que em puja a 1 metre per segon fins a 2300 metres. Amb aquesta alçada puc arribar a les muntanyes més altes , on efectivament la massa d’aire es més inestable i funciona tot millor. Trobo varies tèrmiques fortes que em pugen fins uns 3000 metres alhora que espero que tots els altres participants s’enlairin.
La meva estratègia està clara: un cop passada la porta de sortida, que està a la vertical de l’aeròdrom a 1700 metres (si la passes més alt et penalitzen), intentar tornar a escalar la muntanya per tornar a trobar la massa d’aire més inestable.
Per la ràdio escolto que falten dos minuts per que es doni la sortida, començo a anar cap a l’aeròdrom de Jaca perdent poc a poc alçada, començo a veure els altres participants…, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1 porta oberta!!
Set pilots sortim alhora, és impressionant veure’t enmig de tants velers i tant a prop un de l’altre.
En arribar a la cresta que ens porta al primer punt de viratge es veu clarament que no funciona, tèrmiques petites i trencades, veig els velers que van davant meu intentant trobar quelcom sense massa èxit, anem avançant per la cresta fins trobar una tèrmica més forta que ens puja a 1 metre per segon.
Comencen a passar velers que ja han fet el primer punt de viratge i comencen el dubtes, tiro cap el punt? Segueixo pujant…?
Tot i així, veig que els velers van cap el sud, no intenten escalar altre cop per trobar la massa d’aire més bona i anar més alts i no entenc res… Em sembla que ja vaig l’últim… Vaig a fer el punt torno a la tèrmica i decideixo si anar pel sud o pel nord.
Vaig pel nord, em costa pujar una mica però quan estic altre cop a 2000 metres torno a trobar tèrmiques bones, no veig a ningú… No és massa bona senyal, però bé…, a intentar córrer…
A mig camí del segon punt de viratge trobo una bona tèrmica i em poso a girar-la i apareix per sota en Thomas Gostner, que no puja tan ràpid com jo, cosa que em motiva. Primer perquè Thomas Gostner va per darrera meu i segon per que pujo més ràpid que ell, tot i que potser s’ha quedat enganxat a algun lloc. Segueixo tirant i em trobo dos velers una mica més baixos, els passo i per la ràdio començo a escoltar a L’Aldo, pilot espanyol, que diu que ha anat pel sud i que està molt baix, potser farà fora de camp.
Jo estic casi a 3000, m’estic animant, arribant a la vall d’Ainsa , lloc on està el segon punt de viratge. Trobo la millor tèrmica del dia, 2.4 metres per segon i em puja a 3100 metres, el computador de vol diu que amb aquesta alçada ja arribo a Jaca, em queden uns 80 Km per arribar. Vaig arribant al punt de viratge i veig per sota meu bastants velers molt baixets, poso direcció a Broto, el darrer punt de viratge abans d’anar cap a Santa Cilia de Jaca i el computador em diu que em falten 64 Km i que arribo amb més 300 metres.
La veritat és que al sud hi ha cirrus i tota la tornada es preveu a l’ombra, cosa que em fa pensar que no trobaré cap tèrmica de camí cap a Jaca.
Segueixo amb planatge cap a Jaca. Segons la normativa quan estem a 10 Km de l’aeròdrom hem de notificar per ràdio que estem a 10 Km. Jo estic a 20 i de moment ningú ha dit res, serà que vaig primer!? El computador em diu que arribo amb 270 metres de marge, he perdut 50 metres, estic a 12 km del camp i encara ningú ha dit res, començo a posar-me nerviós…
Segueixo 10 km…, vaig primer!!! Notifico per ràdio i al flarm, que és com un TCAS pels de motor…, i aleshores em surt un veler a darrera… Merda…! Torno a pensar si puc anar més ràpid, si corro més caure més i potser no entro en els 200 metres d’alçada mínima que l’organització ha posat, si entro més baix em penalitzen, amb el que no serveix de res, però si no corro més potser m’atraparà…
Thomas Gostner notifica 10 Km… Merda…! És un crack i té millor veler que jo. Veig com s’acosta pel flarm… Que faig? Corro una miqueta més…? Que va! S’acosta com un míssil… A veure si no li dóna temps d’agafar-me…
Veig com em passa per sota… I em guanya per 11 segons. Passa la línia de meta a 3 metres de que el penalitzin i jo a 30…, podia haver corregut més! Però que hi farem!
