“Demà a les 8:30 a l’aeròdrom per anar tots junts cap a la Llagonne” era el missatge que ens deixava el Sergi al grup de WhatsApp del Centre de Vol a Vela de la Cerdanya la nit abans d’aquest dia de torn i germanor.
A les 9 i poc del matí ens personàvem sobre els 1.700 metres de l’aeròdrom de La Llagonne (LFNQ) uns quants membres, amics i familiars de la secció de vol a vela del club. Allà els seus membres ens esperaven amb alegria. Les expectatives no eren molt bones , el dia estava mullat, tot ennuvolat, amb una boira molt més baixa del que qualsevol llançament amb torn es pogués considerar dins de les regles visuals de vol. Com sempre però, l’optimisme del Sergi estava present; ens deia que desprès de dinar s’obriria, i així va ser.
Un cop tots retrobats, presentats i posats al dia, ens vam dirigir a la sala gran del club on ens van fer un petit “briefing” sobre la grisa meteo del dia. També ens van explicar la configuració i funcionament de la seva pista. Seguidament vam anar tots a visitar els hangars on dormen les seves impol·lutes màquines; un parell de Janus, un parell de Grob 103, un parell de Pegase, un Taurus, un Libelle, un Asw 15 com el nostre, d’altres que m’oblido, una rallye, una PA-18 de remolcadores, i com no, el seu camió on estava carregat el torn que havíem anat a provar.
Ens va sorprendre realment lo ben cuidades que tenen les seves instal·lacions i el seu material. Vam arribar a la conclusió que això era fruit d’una cultura de club de sempre, amb una disciplina casi marcial de provada eficiència de la que se’n ha de prendre exemple.
Per tal d’optimitzar en tots els sentits, vam decidir treure els velers a fora, deixar-los llestos i posar el torn en posició, eren ja les 12 i vam acordar un punt mig entre horaris franco-espanyols de seure a la taula per menjar. Vam començar a preparar les viandes i les brases, mentre intercanviàvem coneixements i batalletes aeronautiques. Carn a la brasa, amanida d’arròs, pa amb tomàquet, Coca-Cola i res d’alcohol. Tot això ens va omplir la panxa però la sobretaula no es va allargar perquè el cel s’estava obrint i ja es podia sortir, així que tots a “moure bitxos”.
Vam treure el biplaces, dos Janus i els dos Grob 103, ja que volaríem tots amb instructor. Un cop els dos primers estaven a la capçalera de la 14 preparats per sortir, un vell Mercedes Benz d’aquells indestructibles va portar les dos cordes que permetien al torn llençar de manera continua.
Primer va sortir un Grob 103 amb l’“Isi”; connectada la corda al paracaigudes de recuperació, ens expliquen que tenen dos “enganches” amb fusibles, un amb un punt vermell per monoplaces, un altre amb un punt negre per biplaces, senzill però important. Tots ens vam posar darrere el veler i prèvia comunicació per radio, es tensa la corda i el veler surt disparat. Primer agafa uns metres d’alçada per estar en una actitud segura en cas de ruptura de corda per a després encabritar-lo quasi verticalment com si d’un estel es tractés, teníem una forta component de vent creuat en altura per lo que el veler pujava corregint la deriva.
Seguidament em va tocar a mi, mateix procediment, en aquest cas amb el Janus. La sortida em va deixar enganxat al seient, com si sortís d’una catapulta. Un ascens rapidíssim i els instructors uns autèntics mestres. Vam estar volant ladera just a la petita serra que tenen enganxada al nord, molt fàcil i útil per aprendre.
Poc a poc van anar enlairant-se tots sense novetat, i al aterrar i guardar els velers es va dir adéu a un gran dia de diumenge de germanor aeronàutica.
De l’experiència del torn traiem que es una gran eina d’entrenament, però cal treballar en equip. Una de les peculiaritats d’aquest sistema és la necessitat de tenir un terreny favorable pel vol a vela a prop del camp.
En el cas de la Cerdanya, per la seva privilegiada situació en mig d’una de les valls més amples d’Europa, no permet una operació segura amb torn ja que sent optimistes el torn podria situar a els velers a 1.700 m MSL sobre la pista, una alçada insuficient per anar a buscar qualsevol ascendència a les muntanyes més properes.
Em d’agrair la bona acollida del amics del club de vol de La Llagonne i donar les gràcies al Sergi Pujol per haver coordinat aquest dia.
Text: Victor Pizà
