Un llarg cap de setmana (2a part)

A continuació la segona part de l’interessant relat del viatge del pilot de l’Aeroclub, Albert Blanch, fins a Finisterre el passat mes de novembre.  Un cop hem completat la preparació de la ruta i revisat tots els detalls, ens anem a volar. Esteu preparats? anem a l’avió i comença el vol!!

Dia 1 – Dijous 12 de novembre de 2015

Des de fa dos dies la meteo es manté amb grans bancs de boira a Lleida i la conca de l’Ebre. Sobre les 9:30 Sabadell encara estava cobert de boira. Esperem al voltant d’una hora i es va anar obrint. Ha arribat l’hora de la veritat, vaig fer el pla de vol i vam començar a preparar-nos. Entrem en cotxe fins darrere dels hangars perquè ens fos més fàcil apropar les maletes.

L’avió , un Cessna 182T (EC-KOP) amb Garmin 1000, estava preparat amb piquetes, cordes i ampolla d’oli. Plè de combustible. L’oli estava molt net i plè.

A les 10:35 posem en marxa el motor. Tenim per davant 206 nm que esperàvem fer en 1:40. Pensàvem passar les ATC al sud de Lleida i al nord de Saragossa, La idea era sortir i demanar 5.000 ft. Ens enlairem de Sabadell a les 10:42, vam connectar amb Barcelona i ens aproven els 5.000 ft. La boira es comença a veure a la llunyania, al nord pels Pirineus està millor. Arribant a Cervera vam començar a tenir el terra cobert de boira i ens anem desplaçant al nord fins a Osca . Ens desplacem de la ruta inicial però ens sentim més segurs , sempre podem acostar-nos a Santa Cília de Jaca (LECI).

A l’altura de l’aeroport d’Osca vam virar cap al centre de la boira de la vall de l’Ebre, veiem el Moncayo al fons però anem a passar uns 30 minuts a 6000 ft sobre la boira sense més núvols. Mitjançant SkyDemon anem rebent els NOTAM’s que ens informen de les maniobres militars de l’OTAN a tota Espanya i que hem d’estar atents als espais Delta que ja estan actius.  Ara ens afecten els de les Bárdenas Reales i una mica més al sud l’aeròdrom d’Ablitas. Passem entre la TMA de Saragossa i els 2 espais Delata de Bárdenas Reales i Ablitas fins arribar a Tarazona

M’adono que la meva app no funciona perquè no agafa la senyal GPS, sembla que és un problema de aplicació. Més tard sabré que els Ipad2 Air que funcionen només amb wifi no tenen GPS i necessiten un receptor GPS connectat per Bluetooth. Cal provar les coses abans

Arribem al Moncayo i es comença a veure amb més claredat , el contacte visual amb el terreny és excel·lent. La foto de l’esquerra mostra el Moncayo,  de la dreta cap endavant el Moncayo .

Després de passar Tarazona s’acaba la boira i vam iniciar el descens a unes 30 nm de Garray. 15 nm després vam abandonar el TMA de Saragossa, ens queden altres 15 nm per arribar-hi. El temps és molt bo.

Arribem a Garray les 12:30 i tanquem el pla de vol . El nostre vol LELL – LEGY ha durat 01:55 ( de motor en marxa ) doncs hem allargat  fins a la vertical d’Osca. En el camp un helicòpter biplaça, un ultralleuger Lituà i nosaltres. Ambient agradable, ens cobren les taxes, estirem les cames i ens prenem una aigua que buidem ràpidament, hem arribat molt secs. A les 13:00 tornem a sortir amb destinació Fuentemilanos , sense pla de vol. Tenim previst volar al voltant d’una hora. Aquest cop volem volar prop del terreny.

Ajustem el motor a 22.2 de manifould i 2300 rpm el que ens donava un consum de 12,1 GPH . Penso que és un bon ajust de creuer mantenint els paràmetres del motor en verd , de fet el fem servir amb molta freqüència durant tot el viatge. Vam trigar 50 minuts de vol i 1 hora  motor. L’altura entorn a 2000 ft. 

Alguna desviació del rumb , al minut 18 , per fer fotos ( Burgo d’Osma ) . Un vol molt bonic sobre l’esplanada castellana. Està plena de petits aeroports, alguns tancats.

L’arribada a Fuentemilanos amb molt bona meteo. No hi havia ningú a l’aeroport . Demanem un taxi de Fuentemilanos perquè ens porti a Segòvia. El taxista ens va explicar que allà no hi havia mai boira. És bo parlar amb la gent autòctona del temps, sempre s’aprèn alguna cosa. Ens va portar a l’ hotel que estava al centre de la ciutat i ja vam quedar amb ell perquè ens recollís al dia següent.

Vam sopar aviat al José Maria. Ja hi havia estat, és molt recomanable. No tanquen mai. Vam donar una volta per la ciutat i a dormir. Havíem quedat amb el taxista a les 9.30

Dia 2 – Divendres  13 de novembre de 2015

L’endemà al matí vam arribar a l’aeroport i allí estava un alemany , enfundat en el seu granota blava , encarregat del manteniment del camp. Ens va cobrar les taxes i per telèfon sentíem com li deien que per passar la nit havíem de pagar un suplement però li vam demanar que no ens ho cobrés i ens ho va perdonar. L’alemany ens va explicar que tenia el sortidor de benzina espatllat,  no funcionava la bomba i trigarien una setmana a reparar-la. (Cal trucar abans per assegurar la benzina ) .

A les 11:00 vam sortir cap a Los Oteros , al sud de Lleó. Esperàvem volar durant una hora. Pel METAR sabíem  que Valladolid estava IMC pel que demanem ascens a 6000 ft (al final 6650 ) i ens ofereixen passar per sobre del CTR de Valladolid. Encantats !. Ens adverteixen que hi ha 3 Deltes actives i ens donen la informació de cadascuna d’elles, això vol dir alçades inferiors i superiors per passar les Deltes, el que implica prendre notes a mà del que ens van dient. Uns 13 minuts abans de l’arribada a Los Oteros vam iniciar el descens.

La meteo molt bona, sol. Hem estat una hora volant i 01:07 de motor. A Los Oteros no paguem  taxes, és un aeroport privat que estava llogat, en aquest moment,  als militars. Vam poder  veure els drones que estaven fent servir, això sí, sense fotos . La gent molt amable i simpàtica en general. Els militars reticents però quan vam començar a interessar-nos per la seva feina la conversa es va fer distesa. Vam anar a prendre alguna cosa a les màquines i ens van informar que la setmana següent muntaven al bar

Ens informem de la meteo de Vigo per reprendre la marxa ( https://www.windyty.com ) . Els núvols s’estan obrint a mesura que arribem al nostre destí, però anem  igualment amb molt de compte. Pensem en Lugo (Rozas) com a alternatiu. Fem el  pla de vol per telèfon i reprenem la marxa. Sortim a les 13:03 , una hora després de l’arribada. Tenim la intenció de volar una hora. El temps és bo només una mica de boira . Un cop en vol sabem que  un avió no pot entrar a Las Rozas pel mal temps.

Triguem 1:12 minuts de vol, 1:24 de motor.

Esquivem unes muntanyes amb facilitat per no passar-les per sobre, com podem veure en el perfil d’elevació. Alguns núvols en arribar a Vigo però res important .

 

La visibilitat a l’aeroport de Vigo era bona. L’entrada preciosa !. Només uns núvols darrere de la torre. En el viratge a base  esquerra de la 20 vèiem la ria de Vigo. Fem benzina,  uns 65 galons , el màxim de capacitat 87 galons , la diferència entre els nostres càlculs ( d’app ) amb el que indicava l’avió era de 0’3 galons. Serà la única vegada que fem benzina en tot el viatge.

L’entrada per vent en cua esquerra i en base de la 20 estava bastant neta. La diferència de visibilitat entre la zona de l’antiga torre de control i la nova. En el sòl vam començar a treballar, el Rafa es cuidava de la benzina , jo buscava hotel i buidava l’avió . La nostra acompanyant ens ajudava en tot. Passem nit a Vigo. Vam menjar una mica de peix al migdia i a la nit ens vam tastar amb uns vins ( Mencia ) al nucli antic de Vigo. Teníem un hotel cèntric i tranquil.

Dia 3 – Dissabte 14 de novembre

Vam arribar a l’aeroport de Vigo sobre les 9:00 del matí , l’aeroport estava IMC , molta boira, vam parlar amb els de l’oficina de control, molt amables, ja el dia anterior ens havien donat el seu telèfon per si teníem problemes per passar els controls de policia.

Vam fer el pla de vol i esperem a la terminal.  Mirem l’oli en repòs, arranquem motor a les 10:14 motor i ens enlairem a les 10:23 amb destinació a la Morgal . Allà acabarem de decidir si anem a Sant Sebastià, ja que ens cobren 80 euros de handling obligatori . A Vigo ja han tret el handling.

Estem a prop de la fi del món, Finisterre. Comencem els trams més llargs del viatge , també la part més bonica: les ries i el Cantàbric. En els meus viatges en avioneta mai vaig imaginar el GPS a aquesta posició. Esperem volar unes 2 hores.

La sortida de Vigo sobre la ria, les ciés, tot un espectacle!!

Ben aviat ens passen amb Santiago que ens controlarà fins canviar a l’espai aèri de Madrid (a l’arribar a Ortigueira). El controlador ens vigilava de ben a prop.

Passem gairebé tocant les àrees Delta i els espais aeris, la comunicació amb els controladors era fluida sense ser intrusiva, molt correcta.

A Finisterre anàvem a virar. Vam mantenir una altura de 2000ft constant. Una mica de boira cap a l’interior però la costa estava clara.

La meteo estava molt bé, a mi em va costar veure el camp de la Morgal però un cop localitzat va ser molt fàcil, era dissabte i hi havia molts ultralleugers volant . Havíem sortit a les 10:14 del matí i vam arribar a les 12:21, total 02:07 de motor en marxa i 1:53 de vol . Ens van cobrar les taxes a la consergeria de la piscina, hi ha un poliesportiu, pistes de tennis , bar i la mateixa persona té una ràdio per escoltar els vols . Un cop pagades les taxes vam decidir menjar alguna cosa i no anar a Sant Sebastià, aniríem a Pamplona. Més tard vam anul·lar la reserva de plaça a Sant Sebastià.

Sortint del bar ens esperava la Guàrdia Civil. Ens va demanar el DNI del que van prendre nota. Sembla que feia una estona que ens buscaven. No hi va haver més però sembla que és habitual que prenguin nota de la gent en trànsit tot i haver sortit d’un aeroport controlat ( LEVX ) i haver passat el control policial i no sortir del territori

Veiem l’aeroclub i saludem al Juanra que també ha participat en algun ral·li a Sabadell. Ens informen que allà el pla de vol el fan amb Oviedo i que l’activen des de l’aire. Preguntem pel circuit que fan per sortir cap a Gijón i línia de costa. Ens diuen que no hi ha cap problema que els de l’aeroport ja estan acostumats a conviure amb l’aeròdrom,  que està sobre el punt SE de notificació.

Ens preparem per 2 hores més de vol. Arranquem motor a les 13:52 i ens enlairem cap les 14:02 amb direcció cap a la línia de costa.

La meteo sobre el mar és bona, volarem a a 2000 ft, sobre el mar. El motor el mantindrem a  a 22 de manifold i 2300 rpm amb un consum d’uns 12,2 gph.

Ara continuarem el camí fins passat Deba on virarem cap a l’interior en direcció a Pamplona

Sortim de La Morgal  a les 13:52, a les 14:02 ja estem volant i aterrem a les 15:47. Apaguem motor 7 minuts més tars, és a dir, tot juss 2 hores de motor en marxa.

Durant tota la ruta les vistes son espectaculars!

Quan vam arribar a Pamplona demanem anar a l’Aeroclub per veure a Carlos Egui i la torre de control ens diu que estava volant en aquell moment. El vam esperar per parlar una estona amb ell, molt amablement ens va apropar a l’hotel. No hi ha com tenir amics pilot ! es va oferir per portar-nos al dia següent, però vam preferir no molestar i vam agafar un taxi.

Vam passar la tarda – nit de compres  i de tapes pel carrer Estafeta, vam visitar els Gauchos . Estàvem pendents de la meteo que no pintava gens bé.

Dia 4 – Diumenge 15 de Novembre

A les 10:30 del matí ja estàvem a l’aeroport, vam fer el pla de vol i vam pagar les taxes.

La Guàrdia Civil ens va cridar l’ atenció per fer fotos de la terminal. Estaven interessats en que no sortís el control policial. Després ens va acompanyar fins a les portes de sortida a la plataforma per anar a l’Aeroclub . Vam carregar l’avió però la meteo estava fatal.

Ens trobem a 4-5 persones de l’Aeroclub , els ajudem a penjar unes ales en uns suports, Carlos Egui ja hi era. Més tard, durant la llarga espera, vam estar parlant molta estona de coses legals ( gairebé tot Dret Aeri ) , papers, etc. Van anar al bar a comprar pà i ens van convidar a pernil. La meteo no millorava. Carlos Eugui es va quedar amb nosaltres fins que va haver de marxar casa, però ens va deixar la xemeneia encesa , el pernil i les instruccions per tancar les portes de l’Aeroclub de Pamplona. Al cap d’una estona va començar a millorar la meteo . Havíem pensat en sortir instrumental ja que teníem el límit de l’ocàs en LELL , però demanem sortir en VFR especial que ens van aprovar .

En esdeveniment en directe LEPP al sud de la pista , hi havia un clar què vam aprofitar . No teníem gaire temps per decidir , se'ns venia l'ocàs sobre. Ens van autoritzar el VFR especial i enlairem per la 33 de cara a l' forat. Quant vam sortir per sobre d'ell la meteo estava molt millor.

A LEPP, al sud de la pista, hi havia un forat entre els núvols que vam aprofitar . No teníem gaire temps per decidir, quedaven poques hores per la posta de sol. Ens van autoritzar el VFR especial i enlairem per la 33 directes cap al forat. Quant vam sortir per damunt dels núvols la meteo estava molt millor.

Vols VFR ESPECIALS

Son vols VFR controlats que l’ATC autoritza perquè es realitzin dins d’una CTR en condicions meteorològiques inferiors a las condicions meteorològiques visuals. Aquest tipus de vol es podrà autoritzar quan les condicions de trànsit així ho permetin.

Quan la visibilitat a terra no sigui inferior a 1500m podrà autoritzar-se als vols VFR ESPECIALS a que entrin en una zona de control per aterrar o enlairar-se i a que surtin directament d’una zona de control. ../.. ENAIRE  AIP ENR 1.2-2

A les 13:28 arranquem motor, ja havíem comunicat amb la torre per telèfon, sempre van ser molt amables i intentaven trobar solucions. Ens enlairàvem a les 13:36 amb destinació LELL, Hi havia boira i clarianes, no ens separàvem dels alternatius de Santa Sília, Osca (força tapat) i Lleida (també tapat).

Vorejant la boira tot el que vam poder, vam passar per Benabarre que ja estava destapat. Mantenim una altura de 5.000 ft. Prop de Cervera la boira era menys densa. Deixem Montserrat a la nostra dreta i entrem per vent en cua de la 13.

Vam aterrar a les 15:08 i paràvem  motor a les 15:11, total 1:43  hores de motor en marxa.

Un viatge molt bonic, guarnit de boires, espais aeris, bon menjar, hotels  i una experiència inoblidable per tota la gent que vam trobar.

Els controladors sempre van ser amables i comprensius, ens van facilitar tot el que volíem fer.

Total vam volar 11 hores y 16 minuts de “tablilla”.

Suggeriments després de l’experiència del llarg viatge – DURANT EL VOL:

• Un cop a l’aire i quan encara estem a prop de l’aeroport de sortida és bo comprovar com va tot. Vam sortir plens de combustible i  amb equipatge, però erem 3 en un avió per 4 . Davant de qualsevol dificultat tornem.
• Molt recomanable anar passant pels alternatius. En cas de dificultats meteorològiques és millor quedar-se a terra. Nosaltres vam viatjar amb boira baixa i no només ens vam desviar cap al nord sinó que també volàvem alt. El nord estava més clar.
• Mantenir el contacte freqüent i educat (sense ser pesats) amb els controladors aeris. A nosaltres ens van ajudar molt.
• A l’arribada a un aeroport tancar sempre el pla de vol. Si anem a sortir en breu, dir-los que el guardin perquè sortirem de nou. Els telèfons d’AENA 902 404 704 / (+34) 91 321 10 00
• És molt important portar paper i bolígraf per apuntar tot sobre les freqüències de radio, però també les hores de rodatge, l’arrancada del motor, enlairament…
• A l’arribada als aeròdroms, a més de tancar el pla de vol, s’han de pagar les taxes i es poden també negociar. A vegades es troben en situacions noves i no saben què han de cobrar. Si podem pactar ens podem estalviar alguns euros.
• És molt important tenir en compte el cansament físic i demés necessitats fisiològiques (gana, set, …). La meva experiència és de no volar més de 2 hores seguides. A l’arribada a Garray, sense adonar-nos, ens vam beure l’aigua molt ràpid i em vam comprar més per portar a bord. Només ens quedava una hora però vam aprendre a cuidar-nos una mica més.
• Molt important cuidar sempre el motor, mantenir-lo sempre a la zona verda i estable, això ens permetrà que qualsevol variació la captarem amb més facilitat.
• Per mi ha estat molt important connectar amb la gent autòctona, especialment els taxistes doncs ens explicaven particularitats meteorològiques de la zona.
• Si estem pensant en fer benzina en un aeròdrom és molt recomanable preguntar el dia abans. A Fuentemilados ens vam trobar que tenien la bomba de la benzina espatllada.
• Els controladors, fora dels grans aeroports amb moltes operacions, poden dedicar-nos més atenció. A Valladolid teniem pensat passar per un estret passadís entre la CTR i un àrea Delta. Volavem alts  a 6000 ft, ens van oferir anar directes a Los Oteros. Mantenir el “bon rotllo” és important, facilita les coses.
• Vam fer benzina només a Vigo. L’empresa és la mateixa que a Sabadell. No vam pagar res, amb el codi de l’Aeroclub va ser suficient. Ens van donar l’albarà que després vam donar a les oficines del club.
• Per estalviar-nos sorpreses, abans d’arribar a un aeroport és molt important informar-se de com funciona el hanling. A Vigo no hi ha handling, però a Sant Sebastià, després de dos dies de negociacions per telèfon insistien en 80 euros. Finalment no vam anar. A més havíem de reservar plaça d’aparcament amb antelació.
• De tant en tant als aeròdroms et ve a buscar la Guàrdia Civil, com ens va passar a La Morgal. Veníem d’un aeroport controlat però igualment ens van demanar la documentació. Ara bé, algú els havia enviat a trobar-nos i venien a complir. Estàvem a uns 15 minuts caminant de l’avió i un de nosaltres s’havia deixat el DNI, ens van demanar el número i van marxar.

Conèixer gent diferent facilita les coses. A Pamplona la gent de l’Aeroclub ens van ajudar molt a sentir-nos acompanyats. I vam estrenar el VFR especial, elles acostumen a fer-lo servir, nosaltres gairebé mai.